Epifania
Material:
Acer
Mesures:
55 x 55 x 50 cm
Any:
2021
La civilització minoica és la primera cultura de l’Edat del Coure i de l’Edat del Bronze apareguda a la illa de Creta. L’exemple més paradigmàtic en la convergència d’art, societat, economia i religió minoiques, però, no es troba a Creta, sinó a l’illa de Santorini, també coneguda pel seu antic nom, Thera. Cap al segon mil·lenni AEC s’hi va desenvolupar l’assentament d’Akrotiri, fins que una erupció volcànica massiva va destruir el centre de l’illa, aproximadament el 1613 AEC (Magadán i Rodríguez, 2013). El major conjunt de pintures que s’hi han trobat fins ara daten de l’anomenat període Neopalacial (Field, 2007), i es troben a les parets de l’estructura anomenada Xeste 3: segons el consens majoritari, l’elaborada narració pictòrica de les seves parets representa rituals complexos d’iniciació i d’ofrena, que involucren a homes i, especialment, a dones de diferents edats, i culmina en la figura femenina central del primer pis, qui tradicionalment ha estat identificada com una deessa o Pòtnia (Günkel-Maschek, 2014; Nikolaïdou, 2012; Vlachopoulos, 2016).
Asseguda en un altar, esplèndida i lluminosa, aquesta figura porta arracades i penjolls amb formes d’ànecs i de libèl·lules, i una flor de safrà tatuada a la galta. Quatre dones més apareixen en diverses etapes de la recol·lecció del safrà (Field, 2007; Nugent, 2008). Tot i que en general, les diferents interpretacions del programa pictòric de Xeste 3 han pivotat al voltant de la religió, Field proposa una lectura alternativa de la naturalesa de les figures femenines representades als seus frescos. El safrà va ser venerat com a recurs multifuncional arrelat a moltes facetes d’aquesta societat: com a espècia, com a tint groc per a les teles i com a component en la fabricació de perfums, assolint una gran importància econòmica. Per tant, si les dones van estar tan clarament associades al safrà com semblen mostrar els registres iconogràfics, és probable que tinguessin un paper determinant en la seva producció i distribució, i se n’ha de considerar la participació en el camp comercial. Aleshores, conclou Field, les imatges als frescos van poder reflectir l’autoritat metafòrica d’una deessa, però també el poder literal d’una governant, d’una controladora de productes d’elit o d’una comerciant (2007).
· Field, P. (2007): Is divinity a gender issue? The case of the Minoan “Goddess”. (Tesi de Master). Universidad de Oslo, Oslo.
· Günkel-Maschek, U. (2014): Establishing the Minoan ‘Enthroned Goddess’ in the Neopalatial Period: Images, architecture, and elitist ambition. E. Alram-Stern, F. Blakolmer, S. Deger-Jalkotzy, R. Laffineur y J. Weilhartner (Eds.). Metaphysis. Ritual, Myth and Symbolism in the Aegean Bronze Age (Aegaeum 39), 255-262. Peeters.
· Magadán Olives, M. T., y Rodríguez Manero, I. (2013): Una mirada retrospectiva a las restauraciones antiguas III. El yacimiento de Acrotiri en la isla de Santorini, Grecia. Unicum, 12, 119-131.
· Morro Mas, Antoni Miquel (2023). Tras el Azafrán Minoico: una Propuesta Escultórica para un Nuevo Paradigma. BRAC – Barcelona, Research, Art, Creation. Published Online First. Doi: 10.17583/brac.12010
· Nikolaïdou, M. (2012): Looking for Minoan and Mycenaean Women: Paths of Feminist Scholarship Towards the Aegean Bronze Age. S. L. James y S. Dillon (Eds.). A Companion to Women in the Ancient World, 38-53. Blackwell Publishing Ltd.
· Nugent, M. (2008). Seasonal flux-three flowers for three seasons: seasonal ritual at Akrotiri, Thera. Iris, 21, 2-20
· Vlachopoulos, A. G. (2016): Images of Physis or perceptions of Metaphysis? Some thoughts on the iconography of the Xeste 3 building at Akrotiri, Tera. E. Alram-Stern et al. (Eds.), Metaphysis. Ritual, Myth and Symbolism in the Aegean Bronze Age, Aegaeum 39, 375-386). Peeters.
