Les que porten Vida
Material:
Marbre rosa de Portugal i pa d'or
Mesures:
49 x 19 x 11 cm
Any:
2022
Aquesta sèrie d’escultures s’inspira en l’obra ''The Language Of The Goddess'' (1989), de l’arqueòloga lituana Marija Gimbutas (1921-1994). En aquesta obra, Gimbutas va analitzar i classificar multitud d’artefactes arqueològics -petites escultures i objectes d’os, de pedra i de ceràmica- extrets de diversos jaciments neolítics del sud-est d’Europa i de la Mediterrània, per tal d'identificar el significat d’una “escriptura” pictòrica desenvolupada a l’alba de l’agricultura Europea, ara fa nou o vuit mil anys. Amb un enfocament interdisciplinari, que feia servir l’arqueologia, però també l’etnografia, la lingüística i la mitologia comparada, Gimbutas va intentar reconstruir no només la seva simbologia, sinó també una religió inspirada en la deessa i un sistema ideològic pacífic, equilibrat i en sintonia amb la Naturalesa, que deixaria una marca indeleble en la psique occidental.
“Les figuretes esquemàtiques comprenen un dels aspectes més captivadors i intrigants de l’art antic europeu. Tot i que les semblances realistes i belles criden més l’atenció, s’excaven moltes més figures esquemàtiques que no realistes. Això no ens ha d’estranyar, perquè l’art prehistòric era un art simbòlic. (…). Aquestes imatges simplificades no menyspreen el cos humà, com s’ha pensat habitualment; sinó que expressen un missatge sagrat.”
“Tant en l’art paleolític superior com en el neolític, la vulva domina les representacions simbòliques, apareixent (…) en figuretes i recipients de ceràmica. La vulva apareix com un triangle, un oval, un cercle obert, o fins i tot com un brot o una branca, fet que emfatitza el seu paper de donadora de vida, més que l’eròtic. La freqüència i la longevitat d’aquest símbol en el registre arqueològic (més de trenta mil anys) parla del seu paper essencial en el sistema de creences.”
“El cos de la dona es considerava partenogenètic, és a dir, que creava vida a partir d’ell mateix. Aquesta habilitat fou celebrada en la religió. En l’època neolítica i abans, en el paleolític superior, la religió es centrava en el poder femení, com ho demostra l’abundància de simbolisme femení. (…). La imatgeria de l’art neolític és aclaparadorament femenina: predominen el cos femení, i particularment les seves parts generatives vulva i úter o ventre. Aquests símbols apareixen no només en figures o escultures més grans de deesses, sinó també en gerros, equips de culte i en l’arquitectura de tombes i de temples.”
Fragments traduïts lliurement de: Gimbutas, Marija (1999): The Living Goddesses (fragment).
Imatge inferior: Alçat i planta d’un segell del jaciment neolític de Çatalhöyük. Extret de Budja, Mihael (2003): “Seals, contracts and tokens in the Balkans Early Neolithic: where in the puzzle.” Documenta Praehistorica, 30.