Gimnèsia
Material:
Acer esmaltat
Mesures:
72 x 23 x 16 cm
Any:
2021
El període de la cultura talaiòtica és el més emblemàtic i fascinant de la prehistòria balear. Les primeres notícies que tenim dels foners balears pertanyen al següent període, anomenat post-talaiòtic (550-123 AEC), en el context de la seva participació en diferents conflictes bèl·lics arreu de la Mediterrània.
Aquest és el marc cronològic on s’ubica aquesta obra, Gimnèsia, tot prenent referències del poema Alexandra, escrit per Licofró de Calcis entre els anys 270 i 260 AEC. Història i llegenda convergeixen en aquesta obra que involucra a Cassandra, filla d’Hècuba i de Príam, rei de Troia. Cassandra, posseïdora del do de la profecia, però també de la maledicció de no ser creguda, va profetitzar la desfeta de la ciutat de son pare, i també que, en la seva fugida, alguns grecs arribarien a unes illes rocalloses, anomenades Gymnèsies. Allà viurien de forma miserable, nus i armats amb fones, i allà les mares ensenyarien a llurs fills, en dejú, l’art de tirar; i no menjarien pa si, primer, no el feien caure de dalt un pal amb una pedrada de fona.
Amb aquesta cita, més enllà de les referències que tradicionalment ens han visibilitzat aspectes exclusivament masculins d’aquesta cultura de la prehistòria balear, m’agradaria emfatitzar el valor, la fermesa i la persistència d’aquelles mares i filles. Gimnèsia, des de la seva talaia, fita l’horitzó, potser dissimulant, just a punt de fer surar la pedra, més enllà de la mar blava.
