En aquesta escultura, la figura femenina embarassada s’erigeix com a eix del món, amb les mans sobre el ventre, guardada per dos toros en repòs. Evoca les “Senyores dels Animals” de temps neolítics, imatges primordials on la dona és centre de simetria, força creadora i principi d’ordre. L’òxid vermell que fonamenta l’obra remet al pigment ritual de les primeres representacions femenines, símbol de sang, terra i vida. És una presència que ve de lluny, justa en la seva essència, vertadera en la seva forma, hereva d’una memòria més antiga que la història.