Abans d’Eva explora la persistència d’arquetips femenins. Tallada en pedra, l’escultura pren com a punt de partida les primeres representacions simbòliques del cos per construir una figura situada entre ídol, deessa i presència ritual.
La frontalitat hieràtica, la simplificació formal i la integració d’elements metàl·lics remeten a imaginaris ancestrals vinculats al culte i el poder simbòlic del cos. El títol suggereix un temps anterior al relat fundacional d’Eva: un territori simbòlic on el femení apareix encara vinculat a les forces primigènies, a la sacralitat i a una dimensió cosmogònica del món.