En aquesta figura asseguda, el cos és espai i refugi. Corbes que delimiten un interior silenciós, un lloc on la presència s’escolta a si mateixa. En el gest recollit hi ha una força insubornable: el dret de tornar al propi cos, de reconèixer-lo com a territori legítim i inviolable. L’escultura esdevé, així, un gest d’emancipació íntima, on habitar-se és també començar a ser lliure.